Sobre l'assetjament

Tot menysteniment pot ser un assetjament. 

Amb aquest inici volem deixar molt clar que, des del nostre punt de vista, tota acció o omissió davant una altre persona que no tingui en compte la seva dignitat d'ésser humà, pot ser un assetjament. Tota acció o omissió que falti el respecte a una persona per qualsevol de les seves circumstàncies, pot ser un assetjament.

I comencem sovint per posar una etiqueta a l'altre, la que necessitem per classificar les coses i les persones. Les persones som inclassificables, úniques i irrepetibles. Com deia l'acudit: “Hi ha dos tipus de persones al món, les que classifiquen i les que no classifiquen.” I ja estem clasifican!!

Des del món de l'educació, i també de l'ensenyament, hem de poder donar pautes molt per damunt de la simple prevenció, molt per damunt de només apedaçar actituds i problemes que van sorgint. Hem de demanar el respecte per un mateix i pels altres, el domini i la valoració de la pròpia intimitat i de la dels altres -que actualment està en tan desprestigiada a través dels mitjans de comunicació- siguin una guia fonamental en els programes de formació que les escoles, les ampa i l'administració posen a l'abast de les famílies, mestres i alumnes.

No ens podem conformar amb “anar fent”. Educar en l'excel.lència, en l'èxit personal, ciutadà i professional ha de passar, necessàriament, per la formació de les virtuts de les persones de qui tenim responsabilitat. Ha de passar, forçosament, per educar en el respecte al prohisme. Venim d'una tradició cultural mil.lenàri, la judeo-cristiana que fa de l'amor el primer de tot. Si només fessim l'esforç de tenir això en compte, l'assetjament, la violència de gènere, la corrupció i tantes xacres que avui llasten el nostre futur, no hi serien tan presents.

Hem d'actuar per elevació. No només dir-ho i proclamar-ho... Hem de demanar de les nostres famílies siguin exemplars sempr; i per això hem d'aspirar que escoles i ampa ens ajudin a tots, pares i mares, professors i mestres, alumnat, que l'amor pel prohisme i el respecte per tota la seva integritat personal són la clau de la convivència i del progrés.

Hi podem posar els noms que a cadascú li resultin més familiars, més còmodes, menys identificatius... Diguem'hi solidaritat, respecte, tolerància; fem'ho en xerrades, tallers, treball cooperatiu; com cadascú vulgui o s'hi senti còmode. Però tinguem clar que l'assetjament, és a dir, el menysteniment de l'altre, són una xacra que no podem combatre sense la col.laboració de tots ni sense considerar l'altre com el més important de la societat, doncs sense alteritat no hi ha societat.

Torno a recordar (ho teniu al nostre canal de Youtube), la xerrada magistral que ens va oferir en Salvador Cardús fa uns mesos, on ens venia a dir que cal treballar les virtuts que ja Aristòtil i la societat grega ja tenien per cabdals, i que la nostra cultura judeocristiana anomena cardinals per forjar homes i dones de seny pel nostre país: Fortalesa, Prudència, Justícia, Temperança. Educar els nostres ciutadans, tinguin l'edat que tinguin, en aquestes premises, resultaria sorprenentment rendible; ara bé, ho hauriem de promoure i demanar a tothom: polítics, empresaris, funcionaris, treballadors, pares i mares, professors, universitaris, escolars, etc. etc.

I, sobre tot, donem suport a la família perquè, cadascuna d'elles des del seu estil propi i intransferible, fem entre tots una societat millor, on s'hi pugui viure.

Escoles diferenciades per a la igualtat

Les qüestions de gènere estan prenent un important paper a l’escola; i els reptes són: la igualtat d’oportunitats, la convivència entre sexes, l’eradicació dels alts percentatges de fracàs escolar... La tradicional escola mixta ha contribuït de manera fonamental a l’accés de la dona a l’educació. Però d’això ja fa molts anys i, avui, aquest model d’organització escolar, es veu insuficient per assolir aquests objectius.

És per això que a diversos països, i a casa nostra, estan apareixent veus dissonants. Per una banda, hi ha qui vol assolir aquests objectius sense qüestionar el caràcter mixt de les escoles, amb unes pràctiques que se solen anomenar “coeducadores”; per altra banda hi ha aquells que, disposats a buscar els millors procediments per aconseguir els objectius, es plantegen —entre d’altres aspectes— la conveniència del caràcter mixt de les escoles.

Efectivament, són diferències preocupants que es manifesten tant entre nois com entre noies, durant i tot just acabada l’escolarització: » “A matemàtiques, les noies presenten sistemàticament un menor interès i satisfacció en relació amb l’assignatura, sentiments d’inferioritat i uns majors nivells d’impotència i estrès a classe.” (Aprender para el mundo de mañana. Resumen de resultados, PISA 2003, pàg.17)

» Una taxa de titulació a la ESO del 77,6% per a les noies i de només 63,2% per als nois. (Comunidad Escolar, núm.766, 25/5/2005)

» Tres vegades més nois que noies es presenten a la selectivitat a la via científicotècnica; gairebé quatre vegades més noies que nois a la d’humanitats... (PAU juny 2005,www.gencat.net)

De dades com aquestes n’hi ha un bon grapat, dades semblants apareixen també al món professional. I, cal adonar-se’n, en diferents aspectes els nois i les noies surten perjudicats de manera diferent. Per alguns, la solució passa per fomentar la igualtat a l’escola mantenint una educació mixta; a l’escola diferenciada —amb el seu avançat plantejament del tractament del gènere a l’escola— es vol fomentar aquesta igualtat tenint en compte la diferència i creant l’entorn més adequat per al màxim desenvolupament de les potencialitats personals i socials dels nois i de les noies.

Crida l’atenció que sovint les noves propostes d’escolarització diferenciada apareixen precisament per una voluntat d’evitar discriminacions. El recent debat a França, per exemple, ha aparegut arrel del sexisme creixent a un model escolar que creia que el caràcter mixt de les escoles portaria automàticament a la convivència i a la igualtat. Iniciatives de diferenciació als Estats Units s’han manifestat de manera molt eficaç per a la promoció social i acadèmica de noies de barris marginals. Instituts d’Alemanya i d’Àustria estan experimentant amb èxit les classes separades; és el cas del Gymnasium Rahlgasse de Viena, escola centrada i compromesa des dels seus inicis amb l’educació per a la igualtat.

I és que avui, als països occidentals, ja no es dóna enlloc una educació que no tingui entre els seus objectius la igualtat d’oportunitats per a noies i nois. Però aquesta igualtat d’oportunitats no s’ha de confondre pas amb igualtat de resultats; si no, podem caure en polítiques que «forcin» la voluntat de l’alumnat cap a interessos diversos dels que els motiven: “La Junta dará 200 euros a quien curse ciclos «impropios» de su sexo. Se ayudará a las mujeres que se matriculen en cursos de Electricidad y a los varones que lo hagan en Estética y Peluquería, entre otras ramas susceptibles de recibir apoyo oficial.” (Diario de Cádiz, 22/2/2006); i notícies d’aquest estil són cada cop més freqüents.

Avui, la investigació educativa sovint considera l’educació diferenciada molt eficaç per als propòsits esmentats; objectius que s’aconsegueixen precisament amb el tractament diferencial de noies i nois, adaptant la tasca docent als diferents estils d’aprenentatge de nenes i nens; amb l’entorn que es crea en un àmbit d’aquestes característiques, que lluny de reforçar estereotips els elimina més eficaçment. “Si se quiere conseguir que la sociedad sea igualitaria, no se debe tratar igual a quienes son diferentes.” (A. Ferrús, El País, 21/3/2006 pàg.50)

Pel que fa a l’educació diferenciada, jo destacaria el següent: l’aula mixta reprodueix l’entorn social amb allò bo i allò dolent i, per tant, tots els estereotips de gènere i pràctiques sexistes hi són presents. Les aules diferenciades es constitueixen en un entorn d’aprenentatge que, sense fugir de la realitat, permet que —durant les hores d’escolarització— els nens i les nenes no hagin de suportar aquests condicionants. Per altra banda, aquesta situació facilita que els i les alumnes optin —amb llibertat d’oportunitats— per estudis i professions tradicionalment assignades a l’altre sexe. Una educació que té en compte les diferències de nenes i nens —de maduració, d’interessos, etc.— potencia cada gènere al màxim, la qual cosa és notablement equitativa, perquè dóna a cadascú el que necessita; l’organització escolar diferenciada ho facilita molt.